Malgrat l’esgotament polític del règim
del 78, que darrerament s’ha fet més que evident amb la proliferació de
casos de corrupció. La corrupció i el saqueig d’allò públic com a
sistema. No sembla que hi pugui haver a curt o mig termini canvis
substancials tant en el poder mateix com en les polítiques que s’han
imposat els darrers anys. S’ha governat a favor d’una oligarquia que té
segrestat l’estat. Es legisla per les grans empreses, es privatitzen
guanys i se socialitzen pèrdues, es retallen cada cop més drets i
llibertats, i la hipotètica sortida de la crisi se salda amb un
increment de les desigualtats socials i amb la precarietat laboral i de
projecte de vida de la majoria social com a normalitat. L’Estat, en la
seva dimensió col·lectiva, està en fallida, no pot ni garantir les
pensions.
Vista la involució política de la Unió
Europea, ara es debat entre el neoliberalisme i la dreta reaccionària,
l’esquerra ja no és reconeix a ella mateixa i està perdent espai social.
I el menyspreu per les vides dels fugitius de les guerres i les fams
per part dels estats i de manera especial per l’Estat Espanyol.
Constatem que les grans tendències no són gens favorables.
Hores d’ara es pot dir que el procés
polític més interessant a Europa, des d’un punt de vista democràtic,
progressista i de defensa dels interessos populars, és el que s’ha
encetat a Catalunya, el qual s’ha de materialitzar sí o sí a través d’un
referèndum. No podem seguir dintre d’un estat en contra. Cal prendre
les nostres pròpies decisions en funció de la nostra realitat i les
nostres necessitats.
Perquè en darrer terme un país funciona si així ho volen les seves classes treballadores. A nosaltres ens pertoca de decidir com ha de funcionar, i si cal com ha d’aturar-se amb una vaga general en el context d’una mobilització popular sostinguda.
I ara, si sabem aprofitar el moment històric, està a les nostres mans millorar les correlacions de força.
Perquè en darrer terme un país funciona si així ho volen les seves classes treballadores. A
nosaltres ens pertoca de decidir com ha de funcionar, i si cal com ha
d’aturar-se amb una vaga general en el context d’una mobilització
popular sostinguda.
Visca el 1r de maig!
Visca la classe treballadora!
Visca la Terra!
Visca la classe treballadora!
Visca la Terra!